Capítol 02

Competències emocionals a l’entrevista de selecció.


Les competències emocionals que es posen de manifest d’una manera més evident en una situació d’entrevista són:

  • Autoconeixement. Reconeixement de les pròpies emocions i els efectes que tenen.
  • Valoració adequada d’un mateix/a. Coneixement de les pròpies fortaleses i febleses.
  • Confiança en un mateix/a. Seguretat en l’autovaloració personal.
  • Autocontrol. Capacitat de manejar adequadament emocions i impulsos conflictius.
  • Comunicació. Emetre missatges clars i convincents.
  • Empatia. Capacitat per captar els sentiments i els punts de vista dels altres i d’interessar-nos activament per allò que els preocupa.
  • Confiabilitat. Fidelitat als criteris de sinceritat i integritat.
  • Integritat. Assumpció de responsabilitats en l’actuació personal.

A continuació s’aprofundeix en cadascuna d’aquestes competències de cara a valorar el paper que tenen en una situació d’entrevista.

De cara a presentar-nos a una entrevista de selecció, cal fer un exercici previ d’autoanàlisi per conèixer, en primera instància, quin és el nostre potencial i el grau d’ajustament del nostre perfil al del lloc que s’ofereix.

Aquesta anàlisi permet reduir el grau d’incertesa i d’angoixa del candidat/a en la mesura en què és conscient de quines són les seves probabilitats d’accés al lloc de treball i, per tant, unes expectatives més o menys ajustables a la realitat. De retruc, és més fàcil tenir un major control de les pròpies emocions en el context de l’entrevista, així com més sensació de seguretat.

La capacitat de transmetre seguretat en l’autoavaloració personal està lligada estretament a la capacitat de controlar les pròpies emocions, a la capacitat de fer una adequada valoració d’un mateix/a i a la capacitat per comunicar-se d’una manera fluida.

Per tant, seguint les indicacions que es proposen amb relació a aquestes competències emocionals, són vàlides tant per transmetre com per desenvolupar la confiança en un mateix/a.

Tant la manca de confiança com l’excés fa perdre objectivitat a l’hora de fer una valoració adequada d’un mateix/a.

Una de les principals dificultats en una entrevista de selecció és aconseguir controlar les emocions, com ara el nerviosisme. El llenguatge no verbal és la forma com es reflecteix d’una manera més clara i immediata aquesta manca d’autocontrol.

Cal evitar els moviments repetitius incontrolats (tocar-se el cabell, moujre un peu, fregar-se les mans, jugar amb algun objecte -bolígraf, claus...-, evitar la mirada de l’entrevistador/a, etc.).

Si no s’aconsegueix controlar el nerviosisme, és preferible comunicar-ho obertament.

Pel que fa a la comunicació, és molt important no parlar gaire (no pel fet de parlar més s’expliquen més coses i, com més es parla, més oportunitats hi ha de ser inoportú) i posar èmfasi a escoltar, més que no a explicar (en una proporció d’escoltar el doble del que es parla).

Per actuar d’una manera equilibrada i ponderada en una entrevista de selecció és molt útil fer l’esforç de posar-se en el lloc de l’entrevistador/a i prendre consciència de les seves necessitats. Aquesta capacitat facilita la participació activa en l’entrevista, l’intercanvi d’informació i la implicació en els objectius de l’entrevista.

El conjunt de pautes de comportament que es plantegen aquí es proposen per afrontar amb èxit una entrevista de selecció, tot i que podria portar erròniament a pensar que l’entrevistat/ada ha d’actuar, ha d’interpretar un paper, i que el guió està escrit en aquesta aplicació.

Si durant una entrevista de selecció s’actua responent a un perfil tipus, controlant tots els comportaments, totes les respostes i les preguntes, es perd la naturalitat i, amb això, la fiabilitat. Durant l’entrevista, que fa l’entrevista s’ha de quedar amb una imatge clara i realista de l’entrevistat/ada.